Relacions d’idees i qüestions de fet

· Titol: Els diferents objectes de la raò

· Idees principals:

L’autor en aquest text parla de les idees i de les qüestions de fet. Les idees son aquelles que no poden arribar a la contradicció i son les proposicions de les matematiques i la lógica, és el que Hume exposa quan parla de la hipotenusa d’un quadrat. Pel que fa a les qüestions de fet son aquelles que parlen d’un coneixement empiric i que per tant si poden presentar contradicció, en el text s’argumenta quan parla del sol i la possibilitat d’aquest d’apareixer o no.

· Comentari i comparació:

Aquest text pertany a David Hume, filòsof anglès que neix al 1711 i mor al 1776 a Edimburg. Entre les seves obres cal destacar el Tractat sobre la naturalesa humana, obra més important d'aquest autor, Assaig morals i polítics i La investigació sobre els principis de la moral.

El fragment anterior pertany a l'obra La investigació sobre l'enteniment humà, que tracta sobre les idees i les qüestions de fet. L’autor esmenta que els objectes estan dividits en dues fraccions la primera: Relacions de idees, on es trobarien l’algebra i les matematiques, es a dir, quelcom indubtable ja que allo que podem demostrar no hi podem dubtar. No podem parlar d’un quadrat de cinc costats perque seria del tot fals ja que un cuadrat té quatre costats y no pot ser d’una altra manera.

La segona seria: Les qüestions de fet que es basen en l’experiencia sensible i no en la raó. Són aquelles coses que presenten la possibilitat de contrari, es a dir, el sol pot surtir o no surtir demà però segons la nostra experiencia si que surtirà, ja que a sortit tots els nostres días de la nostra vida.

David Hume, empirista anglès del segle XVIII, es pot comparar amb qualsevol dels racionalistes, com per exemple Descartes, el més important.

El filòsof racionalista defensa que els sentits no són fiables, és a dir, que els coneixements que ens donen els sentits poden ser falsos. Pel que fa a Hume és totalment contrari, ja que aquest creu en els sentits i això el fa caure en l'escepticisme ja que amb els sentits només es poden obtenir creences probables, mai certes.