Realitat exterior

· Títol: La frontera del coneixement.

· Idees principals:

En aquest text Hume es basa en la idea de que l’únic que podem conèixer son impressions e idees. També observem com l’autor admet l’escepticisme de la seva filosofia ja que no podem conèixer l’origen de les impressions. Pel que fa al tema del món Hume no nega la seva existència però expressa que aquest esta basat en la creença. Per tant Hume estableix uns límits del coneixement humà.

· Comentari i comparació:

El text anterior pertany a David Hume, filòsof anglès que neix al 1711 i mor al 1776 a Edimburg. Entre les seves obres cal destacar el Tractat sobre la naturalesa humana, obra més important d'aquest autor. En el text observem clarament com l’autor reconeix l’escepticisme de la seva filosofia, aquest ve donat per que dubta de tots els coneixements basats en l'experiència ja que es fonamenten en el principi de causalitat, mecanisme purament psicològic i fal·laç. El dubte es centra principalment en les veritats de fet, basades en l'experiència. Per aquest motiu el coneixement humà esdevé imperfecte i limitat.

Hume redueix tots els nostres coneixements verdaders als basats i comprovables en l'experiència, així doncs no podem mai conèixer la veritat. D'aquesta manera, tots els nostres coneixements són només creences reafirmades pel costum.

Finalment aplica la seva critica al mon, la percepció del qual no implica la seva existència, ja que per aquest filòsof empirista el món es fonamenta en creences.

L’idea contraria a l’empirisme és el racionalisme, així que podem comparar-lo amb qualsevol autor d’aquest vessant, com per exemple Descartes.

Per Descartes, el mètode de coneixement eren les matemàtiques; mentre que per Hume era la física de Newton. Descartes utilitzava el mètode hipotètic-deductiu, que va de quelcom universal a quelcom particular. Hume utilitzava el mètode inductiu, que va del particular a l'universal.

Pel que fa al coneixement, Hume creu que és probable i es basa en les impressions. Descartes creu en l'existència d'una idees innates en l'ésser humà, veritats innegables i segures; però Hume les nega, doncs per a ell la ment humana en néixer és com un llibre en blanc en el qual es va escrivint a través de l'experiència.