· Títol: La vida segons el costum i no segons la raó.
· Idees principals:
En aquest fragment Hume critica el principi de causalitat. Critica la estreta relació entre causa i efecte que defensaven els racionalistes. En el text exposa aquesta critica parlant del futur i del passat. Hume diu que no pot demostrar amb cap prova que el futur i el passat estiguin relacionats, ja que totes les proves es basen en la conformitat entre aquests. Aquesta conformitat es una qüestió de fet així no podrem provar mai que existeixi aquesta relació. Hume arriba a la conclusió que estem guiats per el costum i no pas per la raó ja que no hi ha cap fondament per creure que l’efecte i la causa de quelcom seran sempre els mateixos.
· Comentari i comparació:
Aquest text pertany a David Hume, filòsof anglès que neix al 1711 i mor al 1776 a Edimburg. Entre les seves obres cal destacar el Tractat sobre la naturalesa humana, obra més important d'aquest autor, Assaig morals i polítics i La investigació sobre els principis de la moral.
El fragment anterior pertany a l'obra abstract i parla del principi de causalitat. Hume basa el seu text en la idea de que desprès d’una causa no sempre es succeeix el mateix efecte i així amb aquesta critica a allò que els racionalistes anomenaven principi de causalitat esmenta que el futur i el passat no necessariament han de estar relacionats. Hume no parla de causes i efectes si no d’uns fets que donen lloc a uns altres.
Podem concloure segons el text que Hume no dona cap importància al destí , ja que una causa pot donar lloc a diferents efectes.
Hume rebutja la concepció racionalista de la raó com a única font vàlida de coneixement, i posa en lloc d'aquesta l'experiència, com a empirista que és. Per tant el compararé amb Descartes,el racionalista més important.
Per Descartes, el mètode de coneixement eren les matemàtiques; mentre que per Hume era la física de Newton. Descartes utilitzava el mètode hipotètic-deductiu, que va de quelcom universal a quelcom particular. Hume utilitzava el mètode inductiu, que va del particular a l'universal.
Pel que fa al coneixement, Hume creu que és probable i es basa en impressions. Descartes creu en l'existència d'una idees innates en l'ésser humà, veritats innegables i segures; però Hume les nega, doncs per a ell la ment humana en néixer és com un llibre en blanc en el qual es va escrivint a través de l'experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada