La moral Kantiana

La moral kantiana

View more presentations from Mónica Garcia Ungria.

Realitat exterior

· Títol: La frontera del coneixement.

· Idees principals:

En aquest text Hume es basa en la idea de que l’únic que podem conèixer son impressions e idees. També observem com l’autor admet l’escepticisme de la seva filosofia ja que no podem conèixer l’origen de les impressions. Pel que fa al tema del món Hume no nega la seva existència però expressa que aquest esta basat en la creença. Per tant Hume estableix uns límits del coneixement humà.

· Comentari i comparació:

El text anterior pertany a David Hume, filòsof anglès que neix al 1711 i mor al 1776 a Edimburg. Entre les seves obres cal destacar el Tractat sobre la naturalesa humana, obra més important d'aquest autor. En el text observem clarament com l’autor reconeix l’escepticisme de la seva filosofia, aquest ve donat per que dubta de tots els coneixements basats en l'experiència ja que es fonamenten en el principi de causalitat, mecanisme purament psicològic i fal·laç. El dubte es centra principalment en les veritats de fet, basades en l'experiència. Per aquest motiu el coneixement humà esdevé imperfecte i limitat.

Hume redueix tots els nostres coneixements verdaders als basats i comprovables en l'experiència, així doncs no podem mai conèixer la veritat. D'aquesta manera, tots els nostres coneixements són només creences reafirmades pel costum.

Finalment aplica la seva critica al mon, la percepció del qual no implica la seva existència, ja que per aquest filòsof empirista el món es fonamenta en creences.

L’idea contraria a l’empirisme és el racionalisme, així que podem comparar-lo amb qualsevol autor d’aquest vessant, com per exemple Descartes.

Per Descartes, el mètode de coneixement eren les matemàtiques; mentre que per Hume era la física de Newton. Descartes utilitzava el mètode hipotètic-deductiu, que va de quelcom universal a quelcom particular. Hume utilitzava el mètode inductiu, que va del particular a l'universal.

Pel que fa al coneixement, Hume creu que és probable i es basa en les impressions. Descartes creu en l'existència d'una idees innates en l'ésser humà, veritats innegables i segures; però Hume les nega, doncs per a ell la ment humana en néixer és com un llibre en blanc en el qual es va escrivint a través de l'experiència.

Diferències entre Kant i Aristòtil

Les diferències principals entre aquests dos autors són:

• La seva concepció de la moral, per Aristòtil es defineix per la seva universalitat i la seva necesitat i en canvi Kant expressa que aquesta únicament es regeix per la seva necessitat. Per Kant el centre de la moral no es troba en l’experiència a diferència d’Aristòtil qui defensa que el centre si és aquest.
• Kant opinia que el fet de cumplir la llei moral és un fi en si mateix, es a dir, no és un mitjà. Arisòtil opina totalment el contrari, per aquest filosof la virtut sí és un mitjà per tal d’arriba a un bé suprem que és la felicitat.

Comentari d'un fragment de l'Abstract

· Títol: La vida segons el costum i no segons la raó.

· Idees principals:

En aquest fragment Hume critica el principi de causalitat. Critica la estreta relació entre causa i efecte que defensaven els racionalistes. En el text exposa aquesta critica parlant del futur i del passat. Hume diu que no pot demostrar amb cap prova que el futur i el passat estiguin relacionats, ja que totes les proves es basen en la conformitat entre aquests. Aquesta conformitat es una qüestió de fet així no podrem provar mai que existeixi aquesta relació. Hume arriba a la conclusió que estem guiats per el costum i no pas per la raó ja que no hi ha cap fondament per creure que l’efecte i la causa de quelcom seran sempre els mateixos.

· Comentari i comparació:

Aquest text pertany a David Hume, filòsof anglès que neix al 1711 i mor al 1776 a Edimburg. Entre les seves obres cal destacar el Tractat sobre la naturalesa humana, obra més important d'aquest autor, Assaig morals i polítics i La investigació sobre els principis de la moral.

El fragment anterior pertany a l'obra abstract i parla del principi de causalitat. Hume basa el seu text en la idea de que desprès d’una causa no sempre es succeeix el mateix efecte i així amb aquesta critica a allò que els racionalistes anomenaven principi de causalitat esmenta que el futur i el passat no necessariament han de estar relacionats. Hume no parla de causes i efectes si no d’uns fets que donen lloc a uns altres.

Podem concloure segons el text que Hume no dona cap importància al destí , ja que una causa pot donar lloc a diferents efectes.

Hume rebutja la concepció racionalista de la raó com a única font vàlida de coneixement, i posa en lloc d'aquesta l'experiència, com a empirista que és. Per tant el compararé amb Descartes,el racionalista més important.

Per Descartes, el mètode de coneixement eren les matemàtiques; mentre que per Hume era la física de Newton. Descartes utilitzava el mètode hipotètic-deductiu, que va de quelcom universal a quelcom particular. Hume utilitzava el mètode inductiu, que va del particular a l'universal.

Pel que fa al coneixement, Hume creu que és probable i es basa en impressions. Descartes creu en l'existència d'una idees innates en l'ésser humà, veritats innegables i segures; però Hume les nega, doncs per a ell la ment humana en néixer és com un llibre en blanc en el qual es va escrivint a través de l'experiència.

Relacions d’idees i qüestions de fet

· Titol: Els diferents objectes de la raò

· Idees principals:

L’autor en aquest text parla de les idees i de les qüestions de fet. Les idees son aquelles que no poden arribar a la contradicció i son les proposicions de les matematiques i la lógica, és el que Hume exposa quan parla de la hipotenusa d’un quadrat. Pel que fa a les qüestions de fet son aquelles que parlen d’un coneixement empiric i que per tant si poden presentar contradicció, en el text s’argumenta quan parla del sol i la possibilitat d’aquest d’apareixer o no.

· Comentari i comparació:

Aquest text pertany a David Hume, filòsof anglès que neix al 1711 i mor al 1776 a Edimburg. Entre les seves obres cal destacar el Tractat sobre la naturalesa humana, obra més important d'aquest autor, Assaig morals i polítics i La investigació sobre els principis de la moral.

El fragment anterior pertany a l'obra La investigació sobre l'enteniment humà, que tracta sobre les idees i les qüestions de fet. L’autor esmenta que els objectes estan dividits en dues fraccions la primera: Relacions de idees, on es trobarien l’algebra i les matematiques, es a dir, quelcom indubtable ja que allo que podem demostrar no hi podem dubtar. No podem parlar d’un quadrat de cinc costats perque seria del tot fals ja que un cuadrat té quatre costats y no pot ser d’una altra manera.

La segona seria: Les qüestions de fet que es basen en l’experiencia sensible i no en la raó. Són aquelles coses que presenten la possibilitat de contrari, es a dir, el sol pot surtir o no surtir demà però segons la nostra experiencia si que surtirà, ja que a sortit tots els nostres días de la nostra vida.

David Hume, empirista anglès del segle XVIII, es pot comparar amb qualsevol dels racionalistes, com per exemple Descartes, el més important.

El filòsof racionalista defensa que els sentits no són fiables, és a dir, que els coneixements que ens donen els sentits poden ser falsos. Pel que fa a Hume és totalment contrari, ja que aquest creu en els sentits i això el fa caure en l'escepticisme ja que amb els sentits només es poden obtenir creences probables, mai certes.

Identitat personal

· Títol: La substància.

· Idees principals:

Aquest fragment de Hume parla principalment de la concepció de l’anima d’aquest filòsof. Segons Hume l’anima esta formada per un conjunt de percepcions. També expressa que no pot existir la substància ja que no hi ha cap impressió que l’origini. A diferencia de Descartes qui defensava que el pensament es l’essència de la ment, Hume defensa que són un conjunt de percepcions.

· Comentari i comparació:

Aquest text pertany a l’obra de l’abstract de l’autor David Hume. Primer l’autor estableix una definició de l’anima, que es troba formada per un conjunt de percepcions complexes.

Desprès critica a Descartes afirmant que per ell són més importants les impressions i que la nostra ment no és una substancia. Per finalitzar també comenta la impossibilitat de l’existència d’una idea de substancia ja que no tenim cap impressió d’aquesta.

Podem comparar l’autor amb Descartes com s’estableix al text.

La diferencia principal es que Descartes és un filòsof racionalista i Hume és un autor empirista.

Descartes defensa l’existència de la substancia dividida en dos tipus: el jo i el cossos, en canvi, Hume nega totalment l’existència d’aquesta substància.

Comentari de text d’un fragment de l’abstract

· Títol: Diferents percepcions

· Idees principals:

En aquest text el filòsof David Hume presenta una divisió de les percepcions en impressions i idees. Les primeres més fortes a diferencia de les segons que són més dèbils.

Nega l’existència d’unes idees innates i comenta que les passions venen donades per la natura.

· Comentari i comparació:

Aquest fragment pertany a l’obra més important de Hume, l’abstract. Hume comenta que els sentits i els pensaments presenten a la ment el que ell defineix com a percepcions i aquestes es troben classificades en dos grups: impressions i idees.

Les impressions sorgeixen a traves de l’experiència i de manera immediata i les idees sorgeixen quan reflexionen sobre aquestes impressions. Per tant si no observem una impressió no sorgeix una idea i d’aquesta manera defensa la negació de les idees innates.

Podem establir un paral·lelisme amb Locke, qui també defensa que l’origen del coneixement es troba en l’experiència i nega l’existència d’unes idees innates. Locke a diferencia de Hume no diferencia entre dos tipus de percepcions, sinó que les anomena a totes idees. Una altre diferencia important es que per Locke les passions provenen de la ment i per Hume provenen de la naturalesa.