El Demiürg com a causa ordenadora del món

· Títol: La recerca de la perfecció mitjançant el Demiürg

· Comentari:

Aquest text pertany al Timeu de Plató, llibre compost a la seva època de vellesa. Plató exposa la seva idea del Demiürg com a causa ordenadora del món sensible mitjançant les idees. A partir del text observem com Plató defensa que tot succeeix per alguna raó, es a dir, tot te una explicació i ve donat per algun motiu o necessitat. Per donar lloc a quelcom ens hem de fixar en el model perfecte d’aquest les idees, ja que fixant-nos en altres coses que estan sotmeses al canvi quelcom no

seria bell i per tant no tindria lloc en aquest món perfecta. Per tant hem de guiar-nos per l’únic model regent el model etern. Podríem dir que el Demiürg es com un plànol o manual de instruccions compost amb l’ajuda de les idees mitjançant el qual ens guiem per formar el model perfecte de quelcom.

· Comparació:

La comparació la realitzaré amb Anaxàgores qui va parlar del Nous que fa referència al coneixement absolut i universal i posseeix un poder per sobre de tot, en canvi el que exposa Plató i el seu Demiürg es que mitjançant aquest s’organitza el món sensible. Encara que tant el Demiürg com el Nous d’una manera o d’una altre son principis d’ordre.

La naturalesa de les idees.

Titol: L’ésser i les idees.

· Comentari:

Aquest text pertany al llibre del Fedó de Plató. En aquest text Plató ens argumenta la seva teoria de les idees. El filòsof grec esmenta el que desde el seu afer son les idees, fa una sèrie de qüestions a un deixeble de Sòcrates i així d’alguna manera podem observar la seva postura. En aquest text podem veure com l’únic que es veritablement creïble per Plató es la raó.

Les idees son presents a les coses, i s’identifiquen amb l’esser per tant són les idees les que d’alguna manera constitueixen el món que coneixem.

· Comparació:

La comparació la realitzaré amb Parmènides. Presenta diferents p

unts en comú ja que Parmènides va influenciar a Plató, tots dos pensen que el mon intel·ligible constitueix la veritable realitat; aquesta és la similitud més important i vital. Pel que fa a les diferencies les trobem en el que cadascú pensava sobre el mon sensible. Parmènides relaciona aquest mon sensible amb el no res, per tant no por haver coneixement sinó únicament ignorància. En canvi, Plató considera que el món sensible és part de quelcom i això es degut a que els objectes del món físic copien les idees, es a dir per Plató era un punt intermig entre el no ésser i l’ésser.

Comparació de la realitat

El mite de la caverna i la pel·lícula Matrix

El mite de la caverna

En aquest diàleg entre Glaucó i Sòcrates, Platò ens vol fer veure la diferència entre elmón intel·ligible i sensible. Ens planteja una situació en una caverna, en la qual estan empresonats i encadenats uns homes,desde l’infància. Aquests tenen una unica visio les ombres d’objectes i d’individus reflexades a la paret, projectades a través d’un focus llum, i son aquestes ombres les que constitueixen per a ells la realitat. En el diàleg, es proposa exposar al exterior a un individu per avaluar la reacció d’aquest envers una nova realitat. Es vol alliberar aquest ésser per poder conèixer els seus nous pensaments i idees. Pero si aquest presoner s’alliberés, tindria una gran confusió entre el que ha estat veient sempre i el que veu ara. Posaria en dubte la veracitat de la realitat. Pensaria què el que ha estat veient fins al moment han sigut aparences, ja que solament les veia per les ombres, i què el que veu ara és la realitat, ja que la veu a través del sol(bé)

Més tard proposen retornar l’individu dintre la caverna, on aquest debatria sobre el que a vist, ja que té una obligació moral interna que l’obliga a defensar el que ha vist, per defensar la realitat. Aquest suposat home, representa la figura d’un filòsof que intenta defensar els seus ideals i pensaments, i per sobre de tot, la veritat. Es doncs, quan els altres individus de la caverna, no hi estarien d’acord, hi el voldrien matar .
Aquest mite es pot comparar amb la mort de Sòcrates, ja que a ell també el volien matar per defensar el seu pensament i per mostrar a tothom la veritat. Sòcrates preferia la veritat per sobre de totes les coses. En conclusió, el mite de la caverna és una representació de la teoria del món de Plató,on els presoners son les persones i podríem dir que l’individu veu com a món intel·ligible, el que hi ha fora de la caverna, i com sensible el que hi ha a dintre.

La ignorancia socrática

Titol: El saber i l’ignorancia

Aquest text pertany al llibre de l’apologia de Socrates. En aquest text Plató ens argumenta la seva idea sobre la certesa i el saber. D’aquesta manera esmenta que qui es creu savi no ho es, ja que ningu no sap res, per tant es sabi aquell que coneixent aixo, no es creu savi i accepta la seva ignorancia. Per tal de comprobar la seva teoria de que no hi ha ningu savi porta a terme una mena d’experiment en el qual intentà convençer a un home aparement savi de que no ho era i aixi es guanya uns quants enemics per haber ofes al savi. L’objectiu de Plato era mostrar si els homes aparenment savis realment ho eran, ja que l’esser savi es capaç d

’entendre i acceptar la seva ignoracia davant del cosmos, pero cap dels savis els quals va intentar convençer de la seva ignoracia van ser capaços d’admetre-la per tant Plato els critica per ignorants.

Comparació:

Per finalitzar comparare aquest autor amb Socrates, el filosof que tant el va marcar.

Pel que fa a Socrates es va centrar mes en l’etica mentre que Plato ho va fer en la política, fins que es va desenganyar per la mort de Socrates.

Tots dos busquen les veritats universals i s’interesen pel saber i la moral,

també coincideixen en el metode ja que tots dos creuen en qu

e el dialeg es la clau de l’entesa.