La capacitat dels sofistes per enganyar i confondre.

· La pena de mort.

Aquest càstig es un reforma de la llei de ull per ull i dent per dent. Considero lògic i just que si algú mata ho pagui de la mateixa manera, morint, ja que quan algú incompleix les lleis i n’és conscient ha de pagar-ho molt car.

Tots sabem que aplicant aquesta pena la persona perduda no tornarà, però si aliviarem una mica el nostre dolor pensant que aquesta persona que ens a arravatat la vida de algú que estimaven no tornarà mai a fer mal a ningú.

Sincerament la pena de mort hauria de estar aprovada a tots el països, ja que tots els essers que cometen un

error tan greu mereixen ser castigats amb aquesta pena. Poseu-vos al lloc de totes les persones que han perdut a germans, pares, marits, dones, avis... per culpa de desalmats que no pensen les coses i aquestes persones que son capaces de matar, violar, torturà... no mereixen tan sols un lloc a la presó.

Empèdocles,Anaxàgores i els Atomistes

Les principals diferencies entre aquests filòsofs presocràtics són la seva idea sobre l’origen de quelcom. Empèdocles creia que els inicis es trobaven en els quatre elements (terra,aigua,foc i aire ), encara que també establia una relació entre l’amor i l’odi, els quals desde els seu afer eren els motors del món. Pel que fa a Anaxàgores creia en una unitat originària en que hi es tot, es a dir, res no neix ni mort; Tots els essers estem formats a partir d’unes llavors (homeomeries) i presentem la mateixa composició, encara que ens fan determinats les homeomeries que hi predominen. Aquest filòsof de Clazòmenes també esmenta que aquestes llavors son eternes, infinitament divisibles,immutables...

Per últim els atomistes comenten que l’esser estava format a partir d’uns essers infinits(àtoms). Aquest àtoms es mouen en el buit i per la posició i la forma que adopten configuren el món. També esmenten que els moviments dels àtoms presenten mecanicisme.

Empèdocles i Anaxàgores tenen una petita simetria, el primer comenta l’existència d’un nous que es com una mena d’amor, semblant al que esmentava Anaxàgores,que permet l’organització del cosmos.

Tots aquests autors encara que van conviure en un mateix espai de temps van desenvolupar idees molt desiguals.

Comentari del text numero 7 de Parmènides

· Títol: La raó, l’única veritable via.

· Comentari:

El filòsof grec, Parmènides en el seu text ens mostra el que pel seu afer són les característiques intrínseques de l’ésser, es a dir , que quelcom és etern i perfecte, ni mor,ni neix, ni canvia, ni evoluciona. L’autor esmenta la seva tesis de la via de la veritat per la qual res del que veiem es cert ja que els sentits no ens mostren la realitat, l’únic en el que podrem creure segons Parmènides és en la raó, la qual sempre ens mostra quelcom tal com és en la seva pròpia essència.

També ens parla de la justícia qui segons ell manté l’ordre perquè l’univers no experimenti el caos, es allò que equilibra la balança per tal de que l’univers e

s mantingui en harmonia.

L’autor en les ultimes línies del fragment es reitera en la idea d’una única via valida i autentica la que fa referència a la raó.

· Comparació:

L’autor amb el qual compararé a Parmènides es amb Tales de Milet, tots dos filòsofs mònites. Encara que el pensament de tots dos sorgís del mateix punt, presenten idees molt diferents.

Pel que fa a Tales defensava que l’origen de quelcom es l’aigua i que a partir d’aquesta es crea la resta de l’univers, en canvi Parmènides com podem observar al text defensava que es l’ésser l’ ingredient essencial per crear la resta.

Comparació dels textos d’Heràclit i Parmènides

Idees principals:

· Text d’Heràclit

La justícia bèl·lica entre els contraris.

Aquest text del filòsof grec Heràclit esmenta una de les tesis claus de la seva filosofia. La idea principal del text es la necessitat dels contraris per tal de que es donin els canvis, ja que segon Heràclit per que existeixi la realitat també a d’existir el seu contrari. Les coses bones i agradables son reconeixibles perque existeixen els seus contraris que ens permeten identificar les altres, d’aquesta mateixa manera la justica es la lluita del be i del mal que intenta equilibra la balança per tal de conseguir l’harmonia de totes les coses.

· Text de Parmènides

L’esser i el camí dels canvis

En aquest text, Parmènides recolza la seva teoria del món intel·ligible, quan diu que allò que es pot dir i pensar ha de ser. En general tot s’acaba ajuntant en una única via de recerca, que qui no l’assoleix, segons Parmènides, no evoluciona ja que per l’autor hem de crear i seguir en nostre propi camí i no el dels altres. Concloent així, podem veure com en general, Parmènides, defensa el monisme ontològic.

Comparació:

Els textos presenten diverses diferencies ja que els seus autors tenien idees molt desiguals encara que tots dos defensaven el monisme. Heràclit defensa el canvi que es dona entre els contraris com veiem en el text, en canvi Parmènides creu en un ésser que no canvia i que segueix un camí per evolucionar.

Heràclit parla d’un canvi guiat pels contraris i Parmènides entén el canvi com un camí que hem dissenyar i seguir pels nostres propis medis. En els textos s’aprecia clarament la diferencia que hi ha entre els autors l’un es centra mes en l’ésser i l’altre enfoca la seva tesis als contraris. Encara que tots dos van viure a la mateixa època van defensar idees molt diferents que sorgien del mateix punt de partida, el monisme.

Pag 11. Comentari del fragment de Anaximandre.

Anaximandre en aquest breu fragment ens parla sobre l’etern retorn, és a dir, sobre un cicle que no té ni principi ni final. Anaximandre es centra en la idea de que perquè una cosa pugui ser destruïda, prèviament ha de ser creada, i així successivament, és a dir, que perquè existeixi una realitat ha d’existir el seu contrari. Tot el que es crea acaba en el mateix punt d’on a sorgit el no res, es a dir, partim d’un punt al qual al final hi retornarem. També esmenta la justícia segons la qual no es produeix el caos a l’univers ja que aquesta equilibra la balança per tal de que tot es mantingui en correcta ordre.