dissabte, 22 de maig del 2010
dimarts, 18 de maig del 2010
Doc.5 Pag 197
CÀLCUL DELS PLAERS I ELS DOLORS.
· Títol: El dolor a la recerca del plaer.
· Idees principals:
En aquest text Epicur esmenta que per arribar a la felicitat em de evitar el dolor i buscar el plaer, però hi ha plaers que a la llarga comporten un dolor i que per tant hauríem de evitar, per tant la felicitat es el càlcul d’allò útil però no nomes d’ això sinó també d’ allò que ens resulta inconvenient es a dir el camí de la felicitat es un camí que hem de seguir pensant i escullin bé tant els plaers com els dolors de manera que no deixem de banda cap de las dues sensacions però intentem buscar el màxim de plaers sense evitar totalment el dolor, ja que si el dolor no existís tampoc existiria el plaer perquè ens trobaríem en una situació de plaer constant.
· Comentari :
Segons Epicur, la vida feliç es basa es una gestió intel·ligent i sàvia dels plaers. Per aconseguir aquesta “salut de l’ànima” cal el “seny” , una capacitat de saber calcular com fer-se amb la felicitat. Epicur la redueix a no sentir dolor al cos ni angoixa a l’ànima, per tant no sentir dolor seria suficient per ser feliç.
Les persones que es creen poques necessitats són felices de seguida amb allò més accessible , és més fàcilment feliç qui menys aspira a aconseguir.
L’autor defensa l’epicureisme segons el qual em de calcular quins plaers són més intensos i duradors i quins tenen menys conseqüències doloroses.
Preguntes sobre Sartre
Existencialisme.
Quina concepció de la llibertat defensa?
Que tots els éssers humans som lliures sense excusa.
On va estudiar?
En l’École Normale Supérieure de França.
Nom de la seva companya.
Simone de Beauvoir
Quin és el precedent filosòfic de Sartre?
La fenomenologia de Husserl.
Què significa que l’existència és contingent?
Que nosaltres estem en el món per casualitat, que no hem nascut perquè el món ens necessiti, sino per sort i atzar.
Títol de la seva primera novel·la important.
La nàusea.
L’existència té sentit?
Sartre desde el seu afer pernsa que la nostra existència no té sentit, depèn de nosaltres que tingui sentit.
Com es titula la conferència de Heidegger que el va influir?
Què és la metafísica?
Títol de la seva revista.
Les Tempes Modernes.
Quina és la seva posició sobre Déu?Desde el seu punt de vista deia que Déu no existia, ja que si Déu existia l’home no era lliure i per tant si l’home es lliure Déu no existeix.
Què significa l’infern són els altres?
Significa que és millor estar sol, ja que gràcies als altres sentim vergonya, ja que sabem que els altres pensen en nosaltres, que ens observen.
Títol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Crítica de la raó dialèctica.
Any que va rebre el premi Nobel. Perquè el va rebutjar?
1964, el rebutja per que pensa que l’èxit és el fi de la llibertat.
Per què va ser un inspirador de la revolta del 68.
Perquè estava en contra de la repressió de l’estat.
Títol del diari extremista que va dirigir.
La cause du peuple.
Què significa revolució perpètua?
Significa que has de revolucionar-te contínuament contra l’estat.
Què opina sobre el terrorisme?
Que és la bomba atòmica dels pobres.
Què significa que pensava contra ell mateix?
Que has de posar en dubte tot allò que t’han ensenyat.
Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
Que orientava a la gent cap al seu pensament filosòfic, ja que la gent el seguia.
Definicions tema 9
-Hàbit: és la repetició d´ actes en una mateixa direcció que ens predisposen
a obrar.
-Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.
-Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.
-Llibertat interna: és l’ absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).
-Llibertat externa: manca de coacció externa.
-Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´ home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.
-Destí: afirma que hi ha una llei que regeix l´ univers.
-Determinisme genètic: veuen en la dotació genètica les causes de totes les nostres actuacions.
-Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques i la consciència humana determinada pel lloc que ocupem en el procés de producció.
-Determinisme reduccionista: tota causa té un efecte i tot efecte té una causa.
-Indeterminisme: afirmació radical de la llibertat.
-Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa.
-Autonomia moral: afirma que el subjecte es dóna a si mateix la llei pròpia.
-Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.
-Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.
-Responsabilitat: concepte que ha d´ assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.
-Principi de responsabilitat: és el principi que defensa H. Jonas que defensa hem d´ assumir les conseqüències de les accions almenys no pitjor del que és ara.
-Existencialisme: l’existència es anterior a l’ essència.
-Autonomia: som nosaltres qui ens donem les nostres pròpies lleis.
-Heteronomia: aquelles persones que segueixen la norma d’un altre i no la seva.
a obrar.-Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.
-Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.
-Llibertat interna: és l’ absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).
-Llibertat externa: manca de coacció externa.
-Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´ home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.
-Destí: afirma que hi ha una llei que regeix l´ univers.
-Determinisme genètic: veuen en la dotació genètica les causes de totes les nostres actuacions.
-Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques i la consciència humana determinada pel lloc que ocupem en el procés de producció.
-Determinisme reduccionista: tota causa té un efecte i tot efecte té una causa.
-Indeterminisme: afirmació radical de la llibertat.
-Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa.
-Autonomia moral: afirma que el subjecte es dóna a si mateix la llei pròpia.
-Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.
-Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.
-Responsabilitat: concepte que ha d´ assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.
-Principi de responsabilitat: és el principi que defensa H. Jonas que defensa hem d´ assumir les conseqüències de les accions almenys no pitjor del que és ara.
-Existencialisme: l’existència es anterior a l’ essència.
-Autonomia: som nosaltres qui ens donem les nostres pròpies lleis.
-Heteronomia: aquelles persones que segueixen la norma d’un altre i no la seva.
dilluns, 3 de maig del 2010
Pag. 189
Un dilema hipotètic
Després de llegir atentament aquest text, cal iniciar el debat (en petits grups o en tota la classe). És important assegurar-te bé d’haver comprès la situació de cadascun dels personatges. Les preguntes següents poden servir d’orientació per provocar, orientar o dinamitzar la participació.
• Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Si, ja que la seva dona esta molt malalta i necessita aquest medicament per poder sobreviure, a més el farmacèutic vol treure molts profits del seu descobriment i no pensa en la gent que ho necessita. L’acte de Heinz de robar el medicament per mi no serà dolent, perquè es la única esperança perquè la seva dona no mori. A més Heinz abans de pensar en atacar l’establiment a anat a parlar amb el farmacèutic perquè li vengués mes barat o li deixes pagar-lo a poc a poc i ell s’ha negat, per tant l’únic lucre del farmacèutic es treure diners a costa dels sofriments i la desesperació dels altres.
• Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?
Jo considero que si, perquè no es qüestió d’amor sinó d’injustícia, el farmacèutic creu que la vida de les persones te un preu ja que no pensa baixar el preu del medicament encara que la gent no pugui pagar-lo. Encara que Heinz no estimi la seva dona no voldrà que mori per tant si que hauria de robar el medicament.
Heinz en part es responsable del que li passi a la seva donar, ja que si pot fer alguna cosa perquè la seva dona no mori jo crec que hauria de fer-la, però també s’ha d’entendre que Heinz no te el món a la seves mans, per tant hi ha coses que no podrà fer ja que aniran mes enllà de les seves possibilitats.
• Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?
La responsabilitat serà la mateixa, ja que encara que no l’estimi esta compromès amb ella, el que variaran seran la preocupació, la desesperació... Perquè pel fet de no estimar-la no te dret a deixar-la sola i despreocupar-se en aquesta situació, per tant a de fer-se responsable tant si l’estima com si no perquè es la seva dona i probablement haurà compartit amb ell molts dels bons moments i ara que passa per un de dolent no deuria deixar-la de banda.
• Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Jo considero que no hauria de robar-lo, hauria de queixar-se, reclamar que baixessin el preu o altres coses per tant d’ajudar al malalt, però crec que no hauria de arribar al punt de robar el medicament, encara que tampoc hauria de deixar a la persona malalta de banda, ja que les persones ens hem d’ajudar entre nosaltres no pel fet de que no coneixem a la persona ens a de donar igual el que li passi, hem de col•laborar, donar suport i ajudar a la resta de persones encara que no les coneixem i mes si es tracten d’injustícies tan greus com aquesta.
• La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
No, tampoc s’ha de arribar fins aquest extrem. Hem de fer tot el possible per salvar la vida dels altres sempre i quan per salvar una vida no matem una altre.
• El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
No, perquè vagui contra la llei no significa que sigui moralment dolent. En aquest cas encara que robar sigui dolent el fi es bo, però els mitjans son dolents, per a mi no es moralment dolent ja que el fet de robar be donat per una bona causa com es salvar a una persona per tant es moralment bo.
Respecte la pregunta de si la gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei des del meu afer considero que si hem de fer tot el possible per evitar anar contra la llei però ja moments i situacions en les quals seguir les regles no es el correcte per el que ens dicta el cor, per mi en aquests casos esta justificat saltar-se les lleis encara que igualment hagis de pagar per haver-les incomplit.
Després de llegir atentament aquest text, cal iniciar el debat (en petits grups o en tota la classe). És important assegurar-te bé d’haver comprès la situació de cadascun dels personatges. Les preguntes següents poden servir d’orientació per provocar, orientar o dinamitzar la participació.
• Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Si, ja que la seva dona esta molt malalta i necessita aquest medicament per poder sobreviure, a més el farmacèutic vol treure molts profits del seu descobriment i no pensa en la gent que ho necessita. L’acte de Heinz de robar el medicament per mi no serà dolent, perquè es la única esperança perquè la seva dona no mori. A més Heinz abans de pensar en atacar l’establiment a anat a parlar amb el farmacèutic perquè li vengués mes barat o li deixes pagar-lo a poc a poc i ell s’ha negat, per tant l’únic lucre del farmacèutic es treure diners a costa dels sofriments i la desesperació dels altres.
• Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?
Jo considero que si, perquè no es qüestió d’amor sinó d’injustícia, el farmacèutic creu que la vida de les persones te un preu ja que no pensa baixar el preu del medicament encara que la gent no pugui pagar-lo. Encara que Heinz no estimi la seva dona no voldrà que mori per tant si que hauria de robar el medicament.
Heinz en part es responsable del que li passi a la seva donar, ja que si pot fer alguna cosa perquè la seva dona no mori jo crec que hauria de fer-la, però també s’ha d’entendre que Heinz no te el món a la seves mans, per tant hi ha coses que no podrà fer ja que aniran mes enllà de les seves possibilitats.
• Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?
La responsabilitat serà la mateixa, ja que encara que no l’estimi esta compromès amb ella, el que variaran seran la preocupació, la desesperació... Perquè pel fet de no estimar-la no te dret a deixar-la sola i despreocupar-se en aquesta situació, per tant a de fer-se responsable tant si l’estima com si no perquè es la seva dona i probablement haurà compartit amb ell molts dels bons moments i ara que passa per un de dolent no deuria deixar-la de banda.
• Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Jo considero que no hauria de robar-lo, hauria de queixar-se, reclamar que baixessin el preu o altres coses per tant d’ajudar al malalt, però crec que no hauria de arribar al punt de robar el medicament, encara que tampoc hauria de deixar a la persona malalta de banda, ja que les persones ens hem d’ajudar entre nosaltres no pel fet de que no coneixem a la persona ens a de donar igual el que li passi, hem de col•laborar, donar suport i ajudar a la resta de persones encara que no les coneixem i mes si es tracten d’injustícies tan greus com aquesta.
• La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
No, tampoc s’ha de arribar fins aquest extrem. Hem de fer tot el possible per salvar la vida dels altres sempre i quan per salvar una vida no matem una altre.
• El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
No, perquè vagui contra la llei no significa que sigui moralment dolent. En aquest cas encara que robar sigui dolent el fi es bo, però els mitjans son dolents, per a mi no es moralment dolent ja que el fet de robar be donat per una bona causa com es salvar a una persona per tant es moralment bo.
Respecte la pregunta de si la gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei des del meu afer considero que si hem de fer tot el possible per evitar anar contra la llei però ja moments i situacions en les quals seguir les regles no es el correcte per el que ens dicta el cor, per mi en aquests casos esta justificat saltar-se les lleis encara que igualment hagis de pagar per haver-les incomplit.
Doc.7 Pag 183
L’HOME, ARTÍFEX DE LA SEVA PRÒPIA VIDA.
• Títol: La felicitat per sobre de la fortuna efímera .
• Idees principals:
Sèneca en aquest text esmenta que la naturalesa i els seus bens són el camí per viure benaventuradament ,es a dir, per a arribar a la felicitat. Ja que els bens relacionats amb la fortuna no són permanents i els homes hem d’estar preparats pels canvis d’aquests. També l’autor comenta que hem de conservar els bens que ens proporciona la naturalesa i que per tant són el nostres propis bens com alguna prestada . Només d’aquesta manera seran útils. Sèneca argumenta que la naturalesa es raó i que l’home a d’utilitzar aquesta capacitat de raonar per viure en harmonia amb la naturalesa i que a d’utilitzar l’ajut proporcionat per la raó i per la naturalesa per trobar el camí correcta per viure feliçment i poder superar amb valentia els canvis de la fortuna.
• Comentari :
Sèneca ens convida a viure allunyats dels luxes, ja que aquests no atreuen la felicitat, només ens creen falses ambicions, ambicions sense sentit que no ens duen a cap lloc. Hem de buscar el que no solament sigui bo en la seva aparença, sinó que sigui constant i mes bell interiorment que exteriorment. Moltes vegades passem al costat d’allò que anhelem tant, fins i tot ensopeguem amb allò i no ens adonem que es troba molt a prop nostra ni tampoc de lo fàcil que es aconseguir-lo.
El text també argumenta que l’ésser humà ha de ser capaç de superar tots els obstacles que ens posem a proba al llarg de la vida i afrontar-los amb serenitat i valentia.
Per mi aquest text es una petita guia de la vida ja que explica que em d’afrontar els problemes, que no ens de deixar guiar per les fortunes i les ambicions i que hem preservar els nostres bens i facultats.
Pag. 154
1. Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres.
Filla: Mama, per què he de ser jo sempre qui despara taula mentre el meu germà no fa res?
Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquista feina és de dones.
DOLENTA.
Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
Joan: Perquè em porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprobar totes les assignatures.
MEDIOCRE.
Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Trancilvània del Nord. La raó de l’atac ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.
MEDIOCRE.
Mafalda: Però… per què he de fer-ho?
Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
Mafalda: Si es qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no?
BONES.
2. Suposem que el diari del centre entrevista alguns alumnes sobre la seva opinió de l’Anna, candidata a delegada de curs. En les opinions següents des la distinció entre bones raons, raons mediocres i aquelles que no constitueixen cap raó.
Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu.
BONA.
Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats.
DOLENTA.
Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima!
DOLENTA.
Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi?
DOLENTA.
Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa.
BONA.
Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa gens el que pensen els altres.
BONA.
Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs.
DOLENTA.
Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real es Agapita. Imagina’t què s’ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica.
MEDIOCRE.
Begonya: La votaré perquè sempre ha estat justa, i el més probable és que continuï sent-ho.
BONA.
Vicenç: La voto de totes maneres. Mira la influencia que té amb els professors i el director.
MEDIOCRE.
Filla: Mama, per què he de ser jo sempre qui despara taula mentre el meu germà no fa res?
Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquista feina és de dones.
DOLENTA.
Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
Joan: Perquè em porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprobar totes les assignatures.
MEDIOCRE.
Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Trancilvània del Nord. La raó de l’atac ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.
MEDIOCRE.
Mafalda: Però… per què he de fer-ho?
Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
Mafalda: Si es qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no?
BONES.
2. Suposem que el diari del centre entrevista alguns alumnes sobre la seva opinió de l’Anna, candidata a delegada de curs. En les opinions següents des la distinció entre bones raons, raons mediocres i aquelles que no constitueixen cap raó.
Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu.
BONA.
Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats.
DOLENTA.
Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima!
DOLENTA.
Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi?
DOLENTA.
Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa.
BONA.
Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa gens el que pensen els altres.
BONA.
Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs.
DOLENTA.
Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real es Agapita. Imagina’t què s’ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica.
MEDIOCRE.
Begonya: La votaré perquè sempre ha estat justa, i el més probable és que continuï sent-ho.
BONA.
Vicenç: La voto de totes maneres. Mira la influencia que té amb els professors i el director.
MEDIOCRE.
Pag. 153
3. Identifica el tipus d’argument de les expressions següents i indica si tenen alguna fal•làcia.Justifica la resposta.
• Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, existeixen.
Argument ad ignorantiam ---> fal•laç.
• Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement els extraterrestres existeixen.
Argument ad ignorantiam.
• Per què Cervantes va escriure novel•les? Per què era escriptor.
Argument circular
• Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser veritat.
Argument ex populo ---> fal•laç.
• No et fiïs d’en Lluís, la seva germana no és sincera.
Argument ad hominem ---> fal•laç.
• Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys.
Argument ad hominem, tu quoque.
• Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d’acontentar-lo i això no pot ser. Per tant és millor no atendre les seves peticions des del principi.
Argument del pendent relliscòs ---> fal•laç.
• S’ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta.
Argument de la falsa causa ---> fal•laç.
• Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, existeixen.
Argument ad ignorantiam ---> fal•laç.
• Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement els extraterrestres existeixen.
Argument ad ignorantiam.
• Per què Cervantes va escriure novel•les? Per què era escriptor.
Argument circular
• Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser veritat.
Argument ex populo ---> fal•laç.
• No et fiïs d’en Lluís, la seva germana no és sincera.
Argument ad hominem ---> fal•laç.
• Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys.
Argument ad hominem, tu quoque.
• Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d’acontentar-lo i això no pot ser. Per tant és millor no atendre les seves peticions des del principi.
Argument del pendent relliscòs ---> fal•laç.
• S’ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta.
Argument de la falsa causa ---> fal•laç.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)