Videos interesants

La cultura com a activitat simbólica

doc.2 pag 139

Títol: L´home obligat a viure en un món simbólic

En aquest text Erns Cassier contrasta la posició de Rousseau amb la realiat del món. Rousseau diu "L´home és un animal depravat perquè sobrepassa els límits de la vida orgànica", és a dir, que l´home va més enllà de la realitat física gràcies al seu sistema de símbols i creu que això empitjora l´ésser humà. Cassier afirma que l´home no pot desempallegar-se d´aquesta realitat simbòlica ja que està obligat a viure així. Per tant ens trobem davant un univers totalment artificial que ens dificulta de l’assoliment d’un univers físic, natural.

Les ideas principals que esmenta el text son que vivim en un univers on no podem trobar res aïllat, però tampoc pur. Rousseau considera què que l´home tingui raó i pensament no afavoreix al seu món. L´home no pot renegar-se a tenir pensament, s´ha d´adaptar. Viure comporta haver d´adaptar-se a un món ple de símbols i a relacionar-se a partir del llenguatge. Per tant la realitat simbòlica progressa i la física queda darrera.
L´home es centra en intentar expressar el món i no a tractar-lo. Gràcies al llenguatge, el mite, l´art i la religió, la realitat humana s´expressa a partir de símbols, perquè l´ésser humà necessita comunicar-se i aquest és el seu mitjà, de manera que l´home avança gràcies al seu pensament i a la seva experiència. Per tant l´home no tracta les coses en sentit físic, sinó que intenta analitzar-lo i expressar-lo. L´home no pot expressar res que no sigui capaç d´avastar el seu llenguatge.

Definicions Tema 6

-Animal cultural: l’esser humà és un animal que s’obre a l’ordre cultural, al llenguatge, el dret… L’rodren cultural li permet adaptar-se al medi.

-Individualisme possesiu: cada esser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitat i no deu res a la societat per elles.

-Sociabilitat natural( Aristòtil): l’esser humà és sociable per naturalesa. Aristòtil l’entén com un ésser ple de mancances i de capacitats que tan sol spot satisfer dins de la societat.

-Estat de natura: estat originari. Estat previ a la societat, en el qual l’individu gaudeix de llibertat absoluta.

-Guerra de tots contra tots: estat de conflicto de l’esser humà, en estat de natura segons Hobbes.

-Contractualisme: viure en una societat no és una exigencia de la naturalesa. Esser no social per natura, la societat es fruit d’un acord.

-Antropologia cultural: estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat. Ciencia que estudia les diferents cultures.

-Sociabilització primaria: té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa durant la primera etapa de la infantesa.

-Sociabilització secundaria: es el procés pel qual s’interiorizen mons institucionals que contresten amb el “món de base”

-Cultura: és el conjunt d’artefactes, creences,actituts, valors i concepcions del món que un determinat grup acepta com a propies.

-Subcultura: son diferents formes de viure la cultura,sense qüestionar la cultura hegemonica.

-Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura dominant que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

-Nous moviments socials: moviment que sorgeis per trobar un sentit o l’existencia amb l’ajut de los TIC. Són els grups socials alternatius que responen davant un futur incert i un present efímer. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans i rebutgen el materialisme social.

-Civilització: es el progres de la humanitat fins a un estat superior. Nivell d’identitat més ampli que pot distinguir un esser d’un altre.

-Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la propia cultura, que es converteix en la mesurar per valorar les altres.

-Relativisme cultural: analitza les cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerancia cap a les diferents expressions culturals.

-Interculuralisme: actitut que cal prendre davant el multiculturalisme, defensa la trovada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat,

-Multiculturalisme: presencia de diferents cultures en un mateix territorio.

-Universalisme: posició que defensa que hi ha una moral mínima, que no ha de ser compartida per totes les cultures.

-Aporofòbia: es l’actitut de rebuig i menys preu envers el pobre.

Pag 133 Ej 3

-Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva

Aquesta espressió esmenta una actitud propia del relativisme cultural i planteja un problema de separació, ja que no acepta el multiculturalisme, encara que tolera i admet altres cultures no vol que aquestes convisquin en un mateix territori

Una persona que promogues l’actitud intercultural, tolerancia, admetria i no l’importaria que aquestes culturals convisquesin juntes en un mateix territorio ja que enten que el multiculturalisme enriqueix el país.

-Els inmigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.

Aquesta expressió esmenta l’etnocentrisme, ja que parla de l’altre cultura des del punt de vista de la propia, general un problema el de superioritat de les races, perque si ells no están d’acord amb les nostres formes de vida, perque les han d’acceptar. Cadascú es lliure de viure com vulgui dins de casa seva.

Una persona que promogui l’actituc intercultural parlaría d’acceptar desde un altre punt de vista,desde l’integració.

-Es normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perque són gent amb una forma de vida propia, no hi veig res de negatiu.

Aquesta expressió esmenta el relativisme cultural i provoca un problema greu, la separació de les cultures que fa que s’originin ghetos.

Una persona interculturalista, estaría totalment en contra, ja que promou la relació entre les cultures, tant en el terreny personal com en el comunitari.

Les persones interculturalistes proposen aprendre a conviure en un món pluralista i entenen que la diversitat és una font de riqueza.

-Com han de tener feina els immigrants si no en tenim nosaltres!

Esmenta una actitud etnocentrista i genera un problema de falta de compresió, perque són els immigrants els que fan les feines “brutes”, aquelles feines que els altres no volen fer. Una persona interculturalista promouria l’integració d’aquesta en el país i no els marginaría pel sol fet de tenir treball.

-Es imposible entendre’s amb els paisos!

Etnocentrisme per part dels gitanos, ja que analitzen la cultura desde la seva propia. Una persona interculturalista estaría totalment en contra, ja que interculturalisme promou el diàleg entre les cultures i creu que si que es posible entendre’s amb la resta de països.

-Si al seu país no hi están bé, es culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?

Es tracta d’una actitud relativisme, ja que s’expressa una actitud racista i genera un problema de separació. Una persona interculturalista diría que al seu país no hi están bé per culpa d’altres factors( guerres, corrupció) i respecta a que podem fer-hi, diría que ajudar-los, acollir-los i aceptar-los. Ja que aquesta persona interculturalista aposta pel diàleg i l’integració.

Redacció

Com han de conviure les diferents cultures en un mateix territori?

La diversitat cultural s’ha donat al llarg de la historia, tot i que és en l’actualitat quan s’ha expandit amb més força a causa dels fènomes migratoris, això ha fet que es creecin societats multiculturals, on conviuen diferents cultures i son aquestes diferencies culturals les que ens han aportat noves maneres de veure el món. Peró la multiculturalitat també té aspectes negatius ja que la convivencia de diferents cultures en un mateix territorio origina molts conflictes.

La clau perque la multiculturalitat en un territori sigui viable es el respecte i l’acceptació, ja que encara que les persones tinguem cultures i creenças diferents ens hem de respectar i deixar de banda el racisme perque és doni una convicencia pacifica i harmoniosa entre les diferents cultures.

El fet de que es doni el multiculturalisme en diferents territoris no només aporta noves maneres de veure el món, sinò que també enriqueis el país i fa que aquest es desenvolupi i creeixi.

Per tant hem d’estar oberts a la diversitat cultural ja que es beneficiosa tant per les persones com pel país.

Pag 130 Doc6

-Que enten l’autor per civilització? Es l’educació que ens ensenya la ciutat, el contacte diari, el diàleg espontani…

L’autor esmenta que la civilització ens ve donada per la ciutat, és a dir sense ciutat no hi hauria civilització. La ciutat es font de cultura.

-Quina és la contribució de la ciutat a la civilització? Doncs practicament tota ja que sense la ciutat no hi hauria civilització.
La ciutat ens aporta la cortesía, el diàleg espontani, el refinament. També és en ella on es domèstica el salvatgisme de l’home. És l’eina de la civilització.

-Busca quatre ciutats que hagin estat influents en diferents èpoques històriques i indica quina ha estat la seva contribució específica.

-Atenes : lloc on sorgeix la democracia i neix la filosofía occidental



-Napols, Florencia: lloc on neix l’humanisme



-Nova York: concepte de ciutat moderna, capitalisme



-Milet: neix la filosofia



(donar click en la imatge si voleu informació de les respectives ciutats)

-La cultura com a manera de viure

Doc 5 pag 129

Titol: La cultura, el patró de la vida

En aquest fragment es parla de la cultura com una eina que ens ajuda als éssers humans a situar-nos al món. Però de vegades aquesta cultura s’ens imposa al nèixer i poc a poc quan crèixem i madurem ens esmentem que aquesta cultura no comparteix les nostres creencies, per tan la cultura ens ajuda situar-nos al món? O es només un idioma, creença que s’ens imposa al nèixer i determina la nostra manera de ser i d’actuar sense que hi estem d’acord? És a dir, la cultura s’apren o s’imposa?

El text esmenta principalment que la cultura és la manera de viure i d’adaptar-nos al medi. També comenta que la cultura es una eina que ens serveix per aixemplar la vida, i en certa manera és així ja que es la cultura la que ens dona uns valors o uns altres i ens fa reaccionar de diferents maneres, per tant canvia la forma de veure el món.

Estic d’acord amb moltes de les idees que comenta el text, ja que jo també crec que la cultura es una manera de viure perque per exemple una nena africana, la qual té una cultura diferent viu d’una manera completament diferent a la nostra i possiblement per a nosaltres la seva manera de viure i d’actuar es sembla a priori molt extranya.

Però la cultura també dona lloc a una gran diversitat cultural, aquesta interrecció de diferents cultures és molt important i enriquidora ja que afavoreix al país i als seus hábitats perqué els permet conéixer noves cultures.

Crec que la cultura fa de nosaltres essers humans, racionals i crítics. A través d’ella elaborem els nostres valors i opinions. Es la cultura la forma d’expressar-nos que poseïm els humans. Cada regió del món poseeix una cultura diferent i única i es per això que som diferents i tenim diferents concepcions del món i de la vida. Però es en aquesta diferencia on es troba el valor més important, ja que si aquesta no existís tampoc existirien els valors.