El Demiürg com a causa ordenadora del món

· Títol: La recerca de la perfecció mitjançant el Demiürg

· Comentari:

Aquest text pertany al Timeu de Plató, llibre compost a la seva època de vellesa. Plató exposa la seva idea del Demiürg com a causa ordenadora del món sensible mitjançant les idees. A partir del text observem com Plató defensa que tot succeeix per alguna raó, es a dir, tot te una explicació i ve donat per algun motiu o necessitat. Per donar lloc a quelcom ens hem de fixar en el model perfecte d’aquest les idees, ja que fixant-nos en altres coses que estan sotmeses al canvi quelcom no

seria bell i per tant no tindria lloc en aquest món perfecta. Per tant hem de guiar-nos per l’únic model regent el model etern. Podríem dir que el Demiürg es com un plànol o manual de instruccions compost amb l’ajuda de les idees mitjançant el qual ens guiem per formar el model perfecte de quelcom.

· Comparació:

La comparació la realitzaré amb Anaxàgores qui va parlar del Nous que fa referència al coneixement absolut i universal i posseeix un poder per sobre de tot, en canvi el que exposa Plató i el seu Demiürg es que mitjançant aquest s’organitza el món sensible. Encara que tant el Demiürg com el Nous d’una manera o d’una altre son principis d’ordre.

La naturalesa de les idees.

Titol: L’ésser i les idees.

· Comentari:

Aquest text pertany al llibre del Fedó de Plató. En aquest text Plató ens argumenta la seva teoria de les idees. El filòsof grec esmenta el que desde el seu afer son les idees, fa una sèrie de qüestions a un deixeble de Sòcrates i així d’alguna manera podem observar la seva postura. En aquest text podem veure com l’únic que es veritablement creïble per Plató es la raó.

Les idees son presents a les coses, i s’identifiquen amb l’esser per tant són les idees les que d’alguna manera constitueixen el món que coneixem.

· Comparació:

La comparació la realitzaré amb Parmènides. Presenta diferents p

unts en comú ja que Parmènides va influenciar a Plató, tots dos pensen que el mon intel·ligible constitueix la veritable realitat; aquesta és la similitud més important i vital. Pel que fa a les diferencies les trobem en el que cadascú pensava sobre el mon sensible. Parmènides relaciona aquest mon sensible amb el no res, per tant no por haver coneixement sinó únicament ignorància. En canvi, Plató considera que el món sensible és part de quelcom i això es degut a que els objectes del món físic copien les idees, es a dir per Plató era un punt intermig entre el no ésser i l’ésser.

Comparació de la realitat

El mite de la caverna i la pel·lícula Matrix

El mite de la caverna

En aquest diàleg entre Glaucó i Sòcrates, Platò ens vol fer veure la diferència entre elmón intel·ligible i sensible. Ens planteja una situació en una caverna, en la qual estan empresonats i encadenats uns homes,desde l’infància. Aquests tenen una unica visio les ombres d’objectes i d’individus reflexades a la paret, projectades a través d’un focus llum, i son aquestes ombres les que constitueixen per a ells la realitat. En el diàleg, es proposa exposar al exterior a un individu per avaluar la reacció d’aquest envers una nova realitat. Es vol alliberar aquest ésser per poder conèixer els seus nous pensaments i idees. Pero si aquest presoner s’alliberés, tindria una gran confusió entre el que ha estat veient sempre i el que veu ara. Posaria en dubte la veracitat de la realitat. Pensaria què el que ha estat veient fins al moment han sigut aparences, ja que solament les veia per les ombres, i què el que veu ara és la realitat, ja que la veu a través del sol(bé)

Més tard proposen retornar l’individu dintre la caverna, on aquest debatria sobre el que a vist, ja que té una obligació moral interna que l’obliga a defensar el que ha vist, per defensar la realitat. Aquest suposat home, representa la figura d’un filòsof que intenta defensar els seus ideals i pensaments, i per sobre de tot, la veritat. Es doncs, quan els altres individus de la caverna, no hi estarien d’acord, hi el voldrien matar .
Aquest mite es pot comparar amb la mort de Sòcrates, ja que a ell també el volien matar per defensar el seu pensament i per mostrar a tothom la veritat. Sòcrates preferia la veritat per sobre de totes les coses. En conclusió, el mite de la caverna és una representació de la teoria del món de Plató,on els presoners son les persones i podríem dir que l’individu veu com a món intel·ligible, el que hi ha fora de la caverna, i com sensible el que hi ha a dintre.

La ignorancia socrática

Titol: El saber i l’ignorancia

Aquest text pertany al llibre de l’apologia de Socrates. En aquest text Plató ens argumenta la seva idea sobre la certesa i el saber. D’aquesta manera esmenta que qui es creu savi no ho es, ja que ningu no sap res, per tant es sabi aquell que coneixent aixo, no es creu savi i accepta la seva ignorancia. Per tal de comprobar la seva teoria de que no hi ha ningu savi porta a terme una mena d’experiment en el qual intentà convençer a un home aparement savi de que no ho era i aixi es guanya uns quants enemics per haber ofes al savi. L’objectiu de Plato era mostrar si els homes aparenment savis realment ho eran, ja que l’esser savi es capaç d

’entendre i acceptar la seva ignoracia davant del cosmos, pero cap dels savis els quals va intentar convençer de la seva ignoracia van ser capaços d’admetre-la per tant Plato els critica per ignorants.

Comparació:

Per finalitzar comparare aquest autor amb Socrates, el filosof que tant el va marcar.

Pel que fa a Socrates es va centrar mes en l’etica mentre que Plato ho va fer en la política, fins que es va desenganyar per la mort de Socrates.

Tots dos busquen les veritats universals i s’interesen pel saber i la moral,

també coincideixen en el metode ja que tots dos creuen en qu

e el dialeg es la clau de l’entesa.

La capacitat dels sofistes per enganyar i confondre.

· La pena de mort.

Aquest càstig es un reforma de la llei de ull per ull i dent per dent. Considero lògic i just que si algú mata ho pagui de la mateixa manera, morint, ja que quan algú incompleix les lleis i n’és conscient ha de pagar-ho molt car.

Tots sabem que aplicant aquesta pena la persona perduda no tornarà, però si aliviarem una mica el nostre dolor pensant que aquesta persona que ens a arravatat la vida de algú que estimaven no tornarà mai a fer mal a ningú.

Sincerament la pena de mort hauria de estar aprovada a tots el països, ja que tots els essers que cometen un

error tan greu mereixen ser castigats amb aquesta pena. Poseu-vos al lloc de totes les persones que han perdut a germans, pares, marits, dones, avis... per culpa de desalmats que no pensen les coses i aquestes persones que son capaces de matar, violar, torturà... no mereixen tan sols un lloc a la presó.

Empèdocles,Anaxàgores i els Atomistes

Les principals diferencies entre aquests filòsofs presocràtics són la seva idea sobre l’origen de quelcom. Empèdocles creia que els inicis es trobaven en els quatre elements (terra,aigua,foc i aire ), encara que també establia una relació entre l’amor i l’odi, els quals desde els seu afer eren els motors del món. Pel que fa a Anaxàgores creia en una unitat originària en que hi es tot, es a dir, res no neix ni mort; Tots els essers estem formats a partir d’unes llavors (homeomeries) i presentem la mateixa composició, encara que ens fan determinats les homeomeries que hi predominen. Aquest filòsof de Clazòmenes també esmenta que aquestes llavors son eternes, infinitament divisibles,immutables...

Per últim els atomistes comenten que l’esser estava format a partir d’uns essers infinits(àtoms). Aquest àtoms es mouen en el buit i per la posició i la forma que adopten configuren el món. També esmenten que els moviments dels àtoms presenten mecanicisme.

Empèdocles i Anaxàgores tenen una petita simetria, el primer comenta l’existència d’un nous que es com una mena d’amor, semblant al que esmentava Anaxàgores,que permet l’organització del cosmos.

Tots aquests autors encara que van conviure en un mateix espai de temps van desenvolupar idees molt desiguals.

Comentari del text numero 7 de Parmènides

· Títol: La raó, l’única veritable via.

· Comentari:

El filòsof grec, Parmènides en el seu text ens mostra el que pel seu afer són les característiques intrínseques de l’ésser, es a dir , que quelcom és etern i perfecte, ni mor,ni neix, ni canvia, ni evoluciona. L’autor esmenta la seva tesis de la via de la veritat per la qual res del que veiem es cert ja que els sentits no ens mostren la realitat, l’únic en el que podrem creure segons Parmènides és en la raó, la qual sempre ens mostra quelcom tal com és en la seva pròpia essència.

També ens parla de la justícia qui segons ell manté l’ordre perquè l’univers no experimenti el caos, es allò que equilibra la balança per tal de que l’univers e

s mantingui en harmonia.

L’autor en les ultimes línies del fragment es reitera en la idea d’una única via valida i autentica la que fa referència a la raó.

· Comparació:

L’autor amb el qual compararé a Parmènides es amb Tales de Milet, tots dos filòsofs mònites. Encara que el pensament de tots dos sorgís del mateix punt, presenten idees molt diferents.

Pel que fa a Tales defensava que l’origen de quelcom es l’aigua i que a partir d’aquesta es crea la resta de l’univers, en canvi Parmènides com podem observar al text defensava que es l’ésser l’ ingredient essencial per crear la resta.

Comparació dels textos d’Heràclit i Parmènides

Idees principals:

· Text d’Heràclit

La justícia bèl·lica entre els contraris.

Aquest text del filòsof grec Heràclit esmenta una de les tesis claus de la seva filosofia. La idea principal del text es la necessitat dels contraris per tal de que es donin els canvis, ja que segon Heràclit per que existeixi la realitat també a d’existir el seu contrari. Les coses bones i agradables son reconeixibles perque existeixen els seus contraris que ens permeten identificar les altres, d’aquesta mateixa manera la justica es la lluita del be i del mal que intenta equilibra la balança per tal de conseguir l’harmonia de totes les coses.

· Text de Parmènides

L’esser i el camí dels canvis

En aquest text, Parmènides recolza la seva teoria del món intel·ligible, quan diu que allò que es pot dir i pensar ha de ser. En general tot s’acaba ajuntant en una única via de recerca, que qui no l’assoleix, segons Parmènides, no evoluciona ja que per l’autor hem de crear i seguir en nostre propi camí i no el dels altres. Concloent així, podem veure com en general, Parmènides, defensa el monisme ontològic.

Comparació:

Els textos presenten diverses diferencies ja que els seus autors tenien idees molt desiguals encara que tots dos defensaven el monisme. Heràclit defensa el canvi que es dona entre els contraris com veiem en el text, en canvi Parmènides creu en un ésser que no canvia i que segueix un camí per evolucionar.

Heràclit parla d’un canvi guiat pels contraris i Parmènides entén el canvi com un camí que hem dissenyar i seguir pels nostres propis medis. En els textos s’aprecia clarament la diferencia que hi ha entre els autors l’un es centra mes en l’ésser i l’altre enfoca la seva tesis als contraris. Encara que tots dos van viure a la mateixa època van defensar idees molt diferents que sorgien del mateix punt de partida, el monisme.

Pag 11. Comentari del fragment de Anaximandre.

Anaximandre en aquest breu fragment ens parla sobre l’etern retorn, és a dir, sobre un cicle que no té ni principi ni final. Anaximandre es centra en la idea de que perquè una cosa pugui ser destruïda, prèviament ha de ser creada, i així successivament, és a dir, que perquè existeixi una realitat ha d’existir el seu contrari. Tot el que es crea acaba en el mateix punt d’on a sorgit el no res, es a dir, partim d’un punt al qual al final hi retornarem. També esmenta la justícia segons la qual no es produeix el caos a l’univers ja que aquesta equilibra la balança per tal de que tot es mantingui en correcta ordre.

La construcció filosòfica de la ciutadania

La construcció filosòfica de la ciutadania

Videos interesants II

Doc.5 Pag 197

CÀLCUL DELS PLAERS I ELS DOLORS.

· Títol: El dolor a la recerca del plaer.

· Idees principals:

En aquest text Epicur esmenta que per arribar a la felicitat em de evitar el dolor i buscar el plaer, però hi ha plaers que a la llarga comporten un dolor i que per tant hauríem de evitar, per tant la felicitat es el càlcul d’allò útil però no nomes d’ això sinó també d’ allò que ens resulta inconvenient es a dir el camí de la felicitat es un camí que hem de seguir pensant i escullin bé tant els plaers com els dolors de manera que no deixem de banda cap de las dues sensacions però intentem buscar el màxim de plaers sense evitar totalment el dolor, ja que si el dolor no existís tampoc existiria el plaer perquè ens trobaríem en una situació de plaer constant.

· Comentari :

Segons Epicur, la vida feliç es basa es una gestió intel·ligent i sàvia dels plaers. Per aconseguir aquesta “salut de l’ànima” cal el “seny” , una capacitat de saber calcular com fer-se amb la felicitat. Epicur la redueix a no sentir dolor al cos ni angoixa a l’ànima, per tant no sentir dolor seria suficient per ser feliç.

Les persones que es creen poques necessitats són felices de seguida amb allò més accessible , és més fàcilment feliç qui menys aspira a aconseguir.

L’autor defensa l’epicureisme segons el qual em de calcular quins plaers són més intensos i duradors i quins tenen menys conseqüències doloroses.

Preguntes sobre Sartre

A quin corrent filosòfic pertany?
Existencialisme.

Quina concepció de la llibertat defensa?
Que tots els éssers humans som lliures sense excusa.

On va estudiar?
En l’École Normale Supérieure de França.

Nom de la seva companya.
Simone de Beauvoir

Quin és el precedent filosòfic de Sartre?
La fenomenologia de Husserl.

Què significa que l’existència és contingent?
Que nosaltres estem en el món per casualitat, que no hem nascut perquè el món ens necessiti, sino per sort i atzar.

Títol de la seva primera novel·la important.
La nàusea.

L’existència té sentit?
Sartre desde el seu afer pernsa que la nostra existència no té sentit, depèn de nosaltres que tingui sentit.

Com es titula la conferència de Heidegger que el va influir?
Què és la metafísica?

Títol de la seva revista.
Les Tempes Modernes.


Quina és la seva posició sobre Déu?Desde el seu punt de vista deia que Déu no existia, ja que si Déu existia l’home no era lliure i per tant si l’home es lliure Déu no existeix.

Què significa l’infern són els altres?
Significa que és millor estar sol, ja que gràcies als altres sentim vergonya, ja que sabem que els altres pensen en nosaltres, que ens observen.

Títol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Crítica de la raó dialèctica.

Any que va rebre el premi Nobel. Perquè el va rebutjar?
1964, el rebutja per que pensa que l’èxit és el fi de la llibertat.

Per què va ser un inspirador de la revolta del 68.
Perquè estava en contra de la repressió de l’estat.

Títol del diari extremista que va dirigir.
La cause du peuple.

Què significa revolució perpètua?
Significa que has de revolucionar-te contínuament contra l’estat.

Què opina sobre el terrorisme?
Que és la bomba atòmica dels pobres.

Què significa que pensava contra ell mateix?
Que has de posar en dubte tot allò que t’han ensenyat.

Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
Que orientava a la gent cap al seu pensament filosòfic, ja que la gent el seguia.

Definicions tema 9

-Hàbit: és la repetició d´ actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

-Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.

-Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.

-Llibertat interna: és l’ absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).

-Llibertat externa: manca de coacció externa.

-Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´ home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.

-Destí: afirma que hi ha una llei que regeix l´ univers.

-Determinisme genètic: veuen en la dotació genètica les causes de totes les nostres actuacions.

-Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques i la consciència humana determinada pel lloc que ocupem en el procés de producció.

-Determinisme reduccionista: tota causa té un efecte i tot efecte té una causa.

-Indeterminisme: afirmació radical de la llibertat.

-Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa.

-Autonomia moral: afirma que el subjecte es dóna a si mateix la llei pròpia.

-Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.

-Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.

-Responsabilitat: concepte que ha d´ assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.

-Principi de responsabilitat: és el principi que defensa H. Jonas que defensa hem d´ assumir les conseqüències de les accions almenys no pitjor del que és ara.

-Existencialisme: l’existència es anterior a l’ essència.

-Autonomia: som nosaltres qui ens donem les nostres pròpies lleis.

-Heteronomia: aquelles persones que segueixen la norma d’un altre i no la seva.