Defineix:

Saber Comú: és funda en "l’experiència de la vida quotidiana".Aquest saber no té pretensió de ser sistemàtic i acostuma a estar mesclat amb tot tipus de prejudicis.

Tècnica: saber com fer certes activitats.

Saber Artístic: són formes de conèixer la realitat. L’objectiu és crear bellesa.

Saber Científic: busca l’organització sistemàtica del coneixement i explicar perquè els fets són d’aquesta manera.

Experiment: Conjunt d’activitats convenientment planificades amb ajuda de formules matemàtiques.

Ciències Formals: no es refereixen a fets de l’experiència, sinó a la forma dels raonaments.

Mètode: manera de pensar o d’actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi ( utilitza més les ciències.).

Axioma: principis fonamentals indemostrables dins del sistema.

Inducció Incompleta: es recolza en una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos possibles.

Hipòtesi: suposició provisional que encara no esta confirmada.

Teoria Científica: anunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d’una ciència particular.

Falsació: refutació de la hipòtesi quan no concorda amb els fets del món.

Comprensió: captar el sentit de les accions per tal de situar-se dins dels fets.

Mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen del cosmos.

Mètode empiricoracional: mètode filosòfic que accepta per iguals sentits i experiments.

Empirisme: separa raó i experiència, dona primacia a la experiència.

Racionalisme: dona primacia a la raó sobre l’experiència.

Revolució Copernicana del coneixement: canvi de perspectiva en el qual el subjecte passa a ser el centre del coneixement.

Joc del Llenguatge: maneres diferents d’utilitzar el llenguatge o models de vida.

Hermenèutica no Normativa: hermenèutica que no dona norma a la comprensió.

Pretensions de Validesa de la Parla: condicions que a de tenir un acte comunicatiu per arribar a la comprensió.

Metafísica: part filosòfica teòrica que parla sobre els objectes que van més allà dels sentits.

Comentari de text:

• La filosofia com aclariment.

Aquest fragment parla bàsicament de les funcions de la filosofia , aquesta s’ha de basar en aclarir i fer comprendre els pensaments ja que sinó aquests pensaments serien incomprensibles i confusos. Les idees no tenen un contingut propi,sinó només la funció d’interpretar els diferents enunciats.
En el text,Wittgenstein comenta que la funció de la filosofia es aclarir conceptes. També es comenta que la filosofia es una activitat, ja que no es tracta d’un seguit de punts que hem de seguir sinó que cadascú desde el seu afer esmenta la filosofia de manera diferent,cadascú pensa,reflexiona i arriba a conclusions desde el seu punt de vista i desde la seva manera de veure les coses i el seu caràcter. La filosofia ha de donar rigor.

· La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’una altre manera serien,per dir-ho així,opacs i confusos.

Aquesta frase ens explica que la filosofia té una funció clara,aclarir i fer entenibles pensaments i reflexions que sinó fos per aquesta serien difícilment comprensibles.
Desde el meu afer estic d’acord,encara que la filosofia,crec, té més funcions. Gracies aquesta molts conceptes són entenibles,encara que es planteja una manera de fer-los comprensibles que nosaltres no faríem pas

L’autor defensa el mètode analiticolinguístic,ja que en el tex s’esmenta que la funció de la filosofia es l’aclariment,concretament es tracta del 1r Wittgenstein que considera la lògica com el llenguatge perfecte.

Per contra,el mètode racionalista afirma la primacia de la raó sobre l’experiència ,els coneixements elaborats per la raó són certs per dos motius:

- El primer que tenim davant nostre no són les sensacions sinó l’enteniment.

- Les idees clares,evidents i certes són les que provenen de la raó.

Per tant aquest mètode es basa en la raó,a diferencia del mètode analiticolinguístic que es basa en l’anàlisi del llenguatge.

També el compara amb el mètode empirico racional,aquest ens explica que tenim dos fonts de coneixement,els sentits i l’enteniment pels qual accedim a dos nivells,el sensible i l’intel•ligible.

En el primer nivell es troben les dades que ens proporcionen els sentits,en canvi el segon nivell es allò que són les coses i el que fa que siguin.

Aquest mètode comença per l’experiència física del canvi i culmina en les elaboracions de l’enteniment,així doncs no s’assembla gens el mètode del qual forma part el text.

Es el jo verdaderament la primera veritat?

Desde el meu afer crec que si, el jo es la primera realitat, perquè tot comença amb nosaltres sinó existíssim tampoc podríem parlar de realitat; però la realitat es relativa cada un la veu d’una manera diferent depenen del seu criteri i de la seva manera de veure les coses la realitat varia. Però hi ha unes veritats irrefutables e indiscutibles, com que som essers vius,que sentim...

Cada filòsof, cada corrent filosòfica te una visió de la veritat,això dona suport a la observació dita abans, cadascun te la seva pròpia realitat.

Per últim reafirmar que desde el meu punt de vista a partir del jo comença tot la veritat, la mentirà, l’amor el desamor...tot sense cap dubte perquè sense el jo tot s’acabaria deixaríem de creure en al veritat perquè el fundament d’aquesta som nosaltres, tots el jos.

Mapa conceptual

(donar click en imatge per ampliar)

Activitats

Activitat Inicial:

Preguntes.

1. Defineix en un màxim de 3 línees, que entens per Filosofia?

2. Quins temes tracte ?

3. Qui era Sòcrates. Què en saps?

4. Quan va sorgir el pensament occidental?

5. Perquè existim?

6. Perquè existeix la politica?

7. Creus que t’has de comportar seguint uns valors? Perquè?

8. Creus que ets un bon ciutadà? Raona-ho

9. Esmenta 5 filòsofs?

10. Perquè l’ésser humà necessita la cultura?

11.Som lliures?

12. Que és la bellesa?

1.Es la manera de veure el món, la vida d’una manera perspectiva; desde un altre punt de vista, plantejant preguntes retòriques. Pensant i reflexionant.

2.La llibertat, la felicitat, les injustícies, la existència, la mort, l’èrtica, els drets, i els deures.

3.Era un filòsof greg de l’antiguitat.

4. S. VI a.C

5. Per atzar o potser perquè tots tenim una missiò a aquesta vida alguna cosa a dir un gra de sorra que aportar una cosa a fer..

6.Per la necessitat d’expressar les diferents opinions pel bon funcionament d’un país

7.Si, perquè existeixen uns valors per conviure en harmonia, tractar-nos a tots per igual respectant als altres.

8.Si, crec que tots tractem de ser bons ciutadans; respectant a la resta de persones.

9. Plató, Kant, Aristòtil, Sartre i Ortega i Gasset.

10.Perquè te la necessitat de saber, per això existeixen diferents cultures, per diferenciar-nos i a la vegada per calma l’afer de saber que té l’home.

11.Jo crec que si, poden fer tot el que vulguem en certa manera, sempre respectant una sèrie de lleis que han estat estipulades per la bona convivència i la seguretat.

12.Es sentir-se bé amb un mateix, no tenir un bon cos sinó sentir-se bé amb el teu; saber veure la vida d’una manera positiva i agraïda.

La bellesa és allò que sense concepte. Plau Universalment. Kant.

Activitat 1:

Preguntes de Comprensió.

· Escriu una definició de saber utilitzant les teves pròpies paraules.

El saber és el fet de comprendre i cercar respostes, trobar-les i saber-les interpretar i utilitzar-les. Es el coneixement i l’experiència que adquirim al llarg de les nostres vides.

· Què significa que les dades de l’experiència han d’incloure sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles.

Les dades de l’experiència són caòtiques (desordenades).

Significa que hi ha coses que s’expliquen de forma teòrica perquè nosaltres les entenguem, però s’han de viure per arribar a comprendre-les. La raó ordena el caos de sentiment.

· Quins tipus d’experiència d’ entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre? D’ escriu-la.

Pot produir una experiència estètica, un saber artístic, però també un saber de la vida quotidiana ja que les obres de art reflecteixen la realitat.

· Hi ha alguna explicació entre el saber científic i el tècnic?Justifica la resposta.

La relació entre el saber científic i el tècnic es la col·laboració ja que sense l’un l’altre no seria possible. La tècnica planteja reptes ala ciència i proporciona eines per fer possibles els descobriments.